1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.
2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)
3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.
Una alternativa al reciclatge dels plàstics seria la producció i utilització de plàstics biodegradables que es destrueixin en convertir-se en residu. Aquesta opció, però, es troba encara en vies d'investigació.
Hem gravat i editat aquest video per tal de mostrar d'una forma més clara i dinàmica el procés d'emmotllament que nosaltres hem realitzat a l'institut.
Arribats a aquest punt, podem fer una síntesi sobre els aspectes positius i negatius de l'emmotllament al buit:
Aspectes negatius:
Tenint en compte els anterios factors, no ha d'existir cap problema en l'emmotllament.
(En les fotografies es poden observar les canalitzacions dels forats de fuga, en un motlle tallat)
Un cop s'han reailtzat els forats i s'ha comprovat que tant la base com la superfície del motlle són ben planes i regulars, es pot procedir a l'emmotllament.
En augmentar la quantitat d'aigua, vam aconseguir una massa molt més líquida que va adaptar-se més bé i va omplir perfectament tots els racons de la màscara. Evitàvem, d'aquesta manera, les rugositats i forats que van aparèixer en l'intent de la setmana anterior.
La peça amb millor resultat va ser la primera, és a dir, en la que van utilitzar-se 0.60 l d'aigua.
De fet, les superfícies d'ambdues peces són llises i només presenten algunes irregularitats produïdes per alguna petita bombolla d'aire que no va omplir-se durant la colada i les marques de cel·lo als ulls. Així, per millorar-ne l'acabat, la base de les peces s'haurà d'igualar per tal que la peça estigui ben equilibrada durant l'emmotllament.
Però el gran problema que presenta augmentar la quantitat d'aigua en la mescla és que també creix el risc que la peça es trenqui quan s'està emmotllant i que, per tant, només es puguin fabricar sèries molt reduïdes.
Un cop ja hem realitzat les proves i hem trobat les quantitats adients per a la realització del motlle, podem procedir a la creació dels motlles definitius. S'ha de tenir en compte que abans de l'emmotllament s'hauran de fer els forats en les peces per tal que el buit s'efectuï correctament.
El nostre primer intent va donar com a resultat una peça molt defectuosa que presentava molts forats i rugositats. El problema que havíem tingut va ser que els 0.5l d'aigua van ser escassos per a la barreja amb 1 kg d'escaiola, ja que la massa que vam obtenir no era suficientment líquida i, en omplir la màscara amb aquesta, es van crear molts grumolls i forats d'aire que no van permetre que es compactés adequadament.
Aquesta peça no es pot ulititzar com a motlle, ja que es necessari que les mides de la peça estiguin ben proporcionades, que presenti una base ben plana i que la superfície sigui completament llisa per tal que, en el moment de l'emmotllament, la peça estigui equilibrada i dimensionada i no quedi marcada cap rugositat o defecte del relleu.Per comprendre el comportament i les activitats derivades del plàstic, hem de fer una petita introducció al seu origen i transformació:
Els plàstics són compostos orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química.
Encara que habitualment utilitzem la paraula plàstic per referir-nos a alguns materials, tècnicament 'plàstic' és l'estat en què aquests es troben.
Segons la manera com es duu a terme l'obtenció d'un plàstic, distingim:
- Plàstics naturals (es troben en la naturalesa, com el cautxú o l'ambre)
- Plàstics artificials (s'obtenen a partir de productes vegetals o animals, com el cotó o la llet)
- Plàstics sintètics (deriven de productes d'origen mineral, com el carbó o el petroli)
En l'elaboració dels plàstics distingim dues fases:
1)Obtenció de les matèries plàstiques: Es realitza en grans plantes industrials on els derivats del petroli, gas o carbó se sotmeten a un procés químic de polimerització en el qual es generen les molècules gegants o polímers a partir dels monòmers. Les materies obtingudes es presenten en forma de granulat, pols o líquid.
Depenent de les característiques moleculars dels diferents tipus de plàstics, els dividirem en tres grans grups:
- Termoestables : Són polímers que no es fonen ni dissolen. Només se'ls pot donar forma un cop ja que, si els tornem a escalfar, es degraden i perden les seves propietats.
- Termoplàstics: Són plàstics deformables a temperatura ambient, passen a l'estat líquid quan s'escalfen, i tornen a l'estat vitri quan es refreden suficientment. Poden tornar a escalfar-se moltes vegades ja que no pateixen cap degradació.
- Elastòmers: Són aquells polímers que mostren un comportament elàstic, és a dir, que es deformen quan hi apliquem una força però recuperen la seva forma inicial en suprimir-la.
2)Transformació en objectes de plàstic: Les matèries plàstiques es fonen i, a través de diferents processos, es transformen en objectes. Alguns d'aquests processos de transformació són: extrusió, injecció, colada, i emmotllament al buit, entre altres.
