dilluns, de desembre 22

Creació del motlle; 1r intent

Fa pocs dies vam començar a fabricar el nostre motlle. La peça que haviem escollit per a l'emmotllament és una màscara i, per a crear el motlle, vam decidir utilitzar la tècnica de colada amb escaiola en una màscara ja fabricada que vam adquirir en una botiga de disfresses.
Els materials que vam utilitzar van ser, doncs, els següents:
- Màscara de plàstic
- Escaiola (o pasta de guix) (1kg)
- Aigua (0,5l x kg d'escaiola)
- Cel·lo (per tapar els forats dels ulls i nas)

Vam decantar-nos per l'escaiola com a material base ja que posseeix unes qualitats que vam considerar apropiades per al nostre projecte, tenint en compte els recursos de què disposem o les nostres prediccions de fabricació.
Es tracta d'un material de fàcil adquisició i de baix preu, és de manipulació senzilla i dóna la possibilitat de retoc i poliment.
Per altra banda, és poc resistent als cops i, a causa de la seva degradació amb l'escalfor, no es útil per a la fabricació de grans sèries.

El nostre primer intent va donar com a resultat una peça molt defectuosa que presentava molts forats i rugositats. El problema que havíem tingut va ser que els 0.5l d'aigua van ser escassos per a la barreja amb 1 kg d'escaiola, ja que la massa que vam obtenir no era suficientment líquida i, en omplir la màscara amb aquesta, es van crear molts grumolls i forats d'aire que no van permetre que es compactés adequadament.

Aquesta peça no es pot ulititzar com a motlle, ja que es necessari que les mides de la peça estiguin ben proporcionades, que presenti una base ben plana i que la superfície sigui completament llisa per tal que, en el moment de l'emmotllament, la peça estigui equilibrada i dimensionada i no quedi marcada cap rugositat o defecte del relleu.

dilluns, de desembre 8

Origen i transformació del plàstic

Per comprendre el comportament i les activitats derivades del plàstic, hem de fer una petita introducció al seu origen i transformació:
Els plàstics són compostos orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química.
Encara que habitualment utilitzem la paraula plàstic per referir-nos a alguns materials, tècnicament 'plàstic' és l'estat en què aquests es troben.

Segons la manera com es duu a terme l'obtenció d'un plàstic, distingim:

- Plàstics naturals (es troben en la naturalesa, com el cautxú o l'ambre)

- Plàstics artificials (s'obtenen a partir de productes vegetals o animals, com el cotó o la llet)

- Plàstics sintètics (deriven de productes d'origen mineral, com el carbó o el petroli)


En l'elaboració dels plàstics distingim dues fases:

1)Obtenció de les matèries plàstiques: Es realitza en grans plantes industrials on els derivats del petroli, gas o carbó se sotmeten a un procés químic de polimerització en el qual es generen les molècules gegants o polímers a partir dels monòmers. Les materies obtingudes es presenten en forma de granulat, pols o líquid.

Depenent de les característiques moleculars dels diferents tipus de plàstics, els dividirem en tres grans grups:

- Termoestables : Són polímers que no es fonen ni dissolen. Només se'ls pot donar forma un cop ja que, si els tornem a escalfar, es degraden i perden les seves propietats.

- Termoplàstics: Són plàstics deformables a temperatura ambient, passen a l'estat líquid quan s'escalfen, i tornen a l'estat vitri quan es refreden suficientment. Poden tornar a escalfar-se moltes vegades ja que no pateixen cap degradació.

- Elastòmers: Són aquells polímers que mostren un comportament elàstic, és a dir, que es deformen quan hi apliquem una força però recuperen la seva forma inicial en suprimir-la.

2)Transformació en objectes de plàstic: Les matèries plàstiques es fonen i, a través de diferents processos, es transformen en objectes. Alguns d'aquests processos de transformació són: extrusió, injecció, colada, i emmotllament al buit, entre altres.

+ Informació