Operacions d'acabament i aspectes positius i negatius de l'emmotllament al buit.

Un cop ja tenim les màscares emmotllades, procedim a realitzar les operacions d'acabament: retallarem la forma de la peça, així com les parts dels ulls, nas i boca per tal d'eliminar aquelles parts en que quedaren marcats els forats de fuga. També s'hi poden afegir decoracions a les màscares i, d'aquesta manera, millorar l'estètica i funcionalitat del producte.

Arribats a aquest punt, podem fer una síntesi sobre els aspectes positius i negatius de l'emmotllament al buit:

Aspectes positius:

1. Tant la màquinaria com els materials utilitzats poden ser reduïdes, de preu raonable i de manipulació sencilla i segura.
2. Permet obtenir objectes de formes molt variades i de poc gruix.
3. Els motlles, de disseny senzill, poden fabricar-se amb una àmplia quantitat de materials, assequibles i accessibles.
4. Es poden emmotllar diferents plàstics.

Aspectes negatius:

1. S'actua sobre un material que ja ha patit un procés de transformació, el que suposa un factor d'encariment.
2. Producció de residus a causa de les vores necessàries per a la subjecció de la planxa en el marc.
3. Amb el procés d'escalfament i transformació del plàstic, aquest perd algunes de les seves propietats i es possible que aquest no pugui tornar a adquirir una nova forma sense rebregar-se i que, en conseqüència, no es produeixi un emmotllament òptim.

L'emmotllament al buit

Els motlles estan totalment acabats i ja estem prepartas per realitzar l'emmotllament al buit.

El primer pas és escollir el tipus de plàstic que utilitzarem. El poliestirè és el més adient per ser emmotllat ja que, a causa de la seva gran capacitat plàstica, permet una gran llibertat de disseny i definició i s'adapta molt bé a la superfície de qualsevol motlle.

Un cop decidit, hem comprat les làmines de poliestirè i les hem tallat amb les mesures apropiades per a la nostra màquina emmotlladora; sobretot, és important comprovar que el tancament amb les fixacions sigui completament hermètic.

Posteriorment, els passos que s'han seguit en l'emotllament al buit són els següents:

1 - Col·locació del motlle

2 - Col·locació de la làmina de poliestirè

3 - Es situa la resistència elèctrica sobre la planxa de plàstic per tal d'escalfar-la.

4 - Un cop s'observa una depressió visible en la làmina, es retira la resistència.

5 - Ràpidament, s'aixeca el motlle mijançant la palanca i s'activa la bomba de buit.

6 - Es bufa lleugerament per aconseguir extreure amb més facilitat la peça emmotllada.

Peça obtinguda:

Després de realitzar uns emmotllaments prova, hem passat a fabricar les peces definitives. Ens hem trobat que, algunes vegades, l'emmotllament no es realitzava correctament. Això era degut a què no s'aixecava totalment la palanca o en altres casos, a què el tancament de la planxa de plàstic no era hermètic. Com a resultat, la làmina no s'adaptava completament a la forma del motlle i es produïen peces defectuoses:

Tenint en compte els anterios factors, no ha d'existir cap problema en l'emmotllament.

Per observar de forma més clara el procés seguit, adjunto els videos següents:

Video emmotllament 3D

Video emmotllament al buit (classe)

Animació emmotllament

Realització dels forats

Després de fabricar una sèrie de motlles, vam escollir aquells que presentaven un millor acabat. Posteriorment, vam realitzar els forats en la peça amb un trepant (utlilizant una broca de 1.5/2mm) per tal que, en el moment de l'emmotllament, el buit es realitzés perfectament.

Vam situar els forats de la següent manera: 3 en cada ull, 3 en la boca, dos més als forats nasals i un últim sota el nas. La finalitat de la localització dels forats és essencialment que, en adaptar-se la planxa de poliestirè, aquelles formes del relleu més marcades s'emmotllin correctament. També s'ha de tenir en compte que els forats quedaran marcats en la peça obtinguda i, per tant, s'han de situar en zones concretes que no afectin el resultat final; en el nostre cas, en aquelles parts de la màscara que retallarem.

(En les fotografies es poden observar les canalitzacions dels forats de fuga, en un motlle tallat)

Un cop s'han reailtzat els forats i s'ha comprovat que tant la base com la superfície del motlle són ben planes i regulars, es pot procedir a l'emmotllament.

WEB del TDR

Ja que el nostre projecte pertany al vessant tecnològic, vam decidir aprofitar al màxim els recursos que aquesta ens ofereix. És per aquest motiu que, paral·lelament al treball teòric i pràctic inherent al projecte pròpiament dit, s'han realitzat tant aquest blog, com una pàgina web.

Avui deixo penjat el link de la web, que recull part del nostre treball escrit i pràctic, així com l'estructura del nostre projecte i fonts d'informació.

http://personales.ya.com/emmoplasttdr

(S'ha d'obrir amb Internet Explorer i amb la resolució mínima (1024x768 px))

M'agradaria, sobretot, donar les gràcies a la meva companya per invertir-hi tantes hores i pel gran treball realizat.

Creació del motlle; 2n intent

En aquest segon intent vam alterar una variable per tal d'evitar els mals resultats de la primera prova. En aquest cas, vam realitzar dos nous motlles, amb el mateix procediment, però canviant la quantitat d'aigua en la mescla amb l'escaiola: En la primera peça vam afegir 0.60 l x kg d'escaiola i en la segona, 0.70 l x kg.

En augmentar la quantitat d'aigua, vam aconseguir una massa molt més líquida que va adaptar-se més bé i va omplir perfectament tots els racons de la màscara. Evitàvem, d'aquesta manera, les rugositats i forats que van aparèixer en l'intent de la setmana anterior.

La peça amb millor resultat va ser la primera, és a dir, en la que van utilitzar-se 0.60 l d'aigua.

De fet, les superfícies d'ambdues peces són llises i només presenten algunes irregularitats produïdes per alguna petita bombolla d'aire que no va omplir-se durant la colada i les marques de cel·lo als ulls. Així, per millorar-ne l'acabat, la base de les peces s'haurà d'igualar per tal que la peça estigui ben equilibrada durant l'emmotllament.

Però el gran problema que presenta augmentar la quantitat d'aigua en la mescla és que també creix el risc que la peça es trenqui quan s'està emmotllant i que, per tant, només es puguin fabricar sèries molt reduïdes.

Un cop ja hem realitzat les proves i hem trobat les quantitats adients per a la realització del motlle, podem procedir a la creació dels motlles definitius. S'ha de tenir en compte que abans de l'emmotllament s'hauran de fer els forats en les peces per tal que el buit s'efectuï correctament.