En augmentar la quantitat d'aigua, vam aconseguir una massa molt més líquida que va adaptar-se més bé i va omplir perfectament tots els racons de la màscara. Evitàvem, d'aquesta manera, les rugositats i forats que van aparèixer en l'intent de la setmana anterior.
La peça amb millor resultat va ser la primera, és a dir, en la que van utilitzar-se 0.60 l d'aigua.
De fet, les superfícies d'ambdues peces són llises i només presenten algunes irregularitats produïdes per alguna petita bombolla d'aire que no va omplir-se durant la colada i les marques de cel·lo als ulls. Així, per millorar-ne l'acabat, la base de les peces s'haurà d'igualar per tal que la peça estigui ben equilibrada durant l'emmotllament.
Però el gran problema que presenta augmentar la quantitat d'aigua en la mescla és que també creix el risc que la peça es trenqui quan s'està emmotllant i que, per tant, només es puguin fabricar sèries molt reduïdes.
Un cop ja hem realitzat les proves i hem trobat les quantitats adients per a la realització del motlle, podem procedir a la creació dels motlles definitius. S'ha de tenir en compte que abans de l'emmotllament s'hauran de fer els forats en les peces per tal que el buit s'efectuï correctament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada